FUNDACIÓ PALAU

Verde Prato

L’any passat Verde Prato va publicar Kondaira eder hura, un disc preciós i evocador en què es capbussa en la música tradicional per emergir amb un nou folk lluminós i suau. Com altres artistes han fet recentment, regira entre les músiques tradicionals, quasi oblidades, i alhora busca nous sons com si fos un únic gest. El resultat és un pop contemporani en què destaca la seva veu per damunt d’una instrumentació senzilla, en què les caixes de ritmes, els sons sintètics i els efectes substitueixen els instruments tradicionals. De fet, l’exploració en les cançons tradicionals li permet experimentar amb la veu: sense mirar enrere i al voltant no es poden obrir nous camins, podríem afirmar. I d’aquesta manera aconsegueix traspassar els límits del temps, dels gèneres i de les llengües per bressolar-nos i cantar-nos a cau d’orella. Mentre es fa fosc, us convidem a deixar-vos endur per la seva màgia.

 

 

Jansky, Insecta Dance Music

El so dels insectes forma part de la nostra banda sonora diària, però sabem com canten i per què ho fan? A partir d’aquesta premissa Jansky proposa un concert de realitat sonora augmentada, en el qual s’aproximen als sons dels insectes a través d'un microscopi auditiu per tal de descobrir les notes i els ritmes amagats que generen quan es comuniquen. Música mixta a partir de biofonies reals enregistrades a Mallorca, i un set d'electrònica en directe que inclou caixa de ritmes analògica, seqüenciadors, sàmplers, loops de flauta i loops de veu. Els versos de Laia Malo, per la seva banda, evoquen la manera de viure d'aquestes criatures, sempre tan intrigants i laborioses, que juguen un paper essencial en la sostenibilitat del nostre planeta i en els paisatges sonors de cada dia. Feia uns quants anys que Jansky i la seva barreja de poesia i electrònica no visitaven el festival, i ara ho fan per dialogar amb les criatures que poblen el parc de Can Muntanyà i per acomiadar aquesta edició del festival. Última oportunitat i immillorable de moure cames i neurones.