CASA DE LA MUSICA MATARO

LAD CUIG

Lád Cúig és un grup de punk/rock celta d'Arenys de Munt, resultat d'una banda d'amics que fa molts anys que toca junts i compartint aventures i experiències. L'origen del grup se situa quan els components del grup encara eren nens i, des de llavors, els canvis de membres i la cerca d'un estil i una sonoritat pròpia van desembocar en l'actual formació i l'aposta per la combinació de la contundència del punk/rock amb la música folk d'arrel celta. Dins aquesta aposta, publiquen l'àlbum "Poemes de Destrucció" l'any 2016 i, poc després, l'EP "Nosaltres Sols". Durant aquest període, el grup toca arreu de Catalunya, arribant inclús a Euskalherria, Aragó, Andalusia o Sardenya. Enmig de la pandèmia, es presenta un nou àlbum, "Des de Dins" (2021, Tropical Riot Records). Des de llavors, la banda ha treballat en noves cançons (aprofundint, per una banda, en el punk/rock i per altra en el folk) que presenta aquest 2024 en un àlbum que porta el mateix nom de la banda. Es tracta d'un treball de maduració, ja que les lletres de les cançons parlen sobre el fet de fer-se gran, les contradiccions de l'entrada a la vida adulta i al voltant de l'enyor i el record, tot passat pel filtre de la nostàlgia.

GROGGY RUDE

Groggy Rude és un power-trio de punkrock format a Tarragona l'any 2016. El seu so és una mescla de coros hooliganeros, lletres emotives i melodies contagioses. La banda acaba de treure el seu quart treball "Riure o plorar", que es tracta d'un disc compartit amb el grup Batec, de la mateixa escena i amb els que han compartit escenari moltes vegades, i amb els que volien plasmar aquesta germanor entre amics que tot i ser de ciutats diferents, compartien la mateixa passió per la música i moltes nits de concerts, rialles i descontrol. L'Split compta amb sis temes per banda i estarà disponible en format vinil i a totes les plataformes digitals. Les sis cançons dels tarragonins parlen de temes molt diversos com la falta d'educació emocional al sistema educatiu, la poca visibilitat que se li dóna a la salut mental, el pas del temps o de temes més clàssics com l'amor. A cada treball la jove banda inclou una versió en català i més "canalla" d'algún tema famós, i en aquest cas ha estat del clàssic italià "Sarà perché ti amo", deixant-la adaptada al punkrock i en la nostra llengua amb un "Serà perquè t'estimo" molt corejable. A més a més, fins a data d'avui ja comptaven amb tres treballs enregistrats i editats: demo (2016), Tarraco Punkrockers (2017) i Temps Mort (2020), aquest últim causant molt bona rebuda en el panorama català.

REMOLKE

YO MATÉ AL ROCK N’ ROLL, així de provocatiu sona el nom del segon LP de REMOLKE. La banda de El Masnou que treia el seu primer LP “mis Rincones” en 2018 com a carta de presentació; deu cançons que desbordaven actitud Rock n’ roll, ràbia punk i molta personalitat; va treballar a un ritme frenètic per a poder estrenar “Yo Maté al Rock n’ Roll” dos anys després. Aquesta vegada 12 intensos talls ens transporten d'un univers a un altre passant per una gran varietat d'estils. El Rock beu de tot arreu i aquests nois han mamat molt Rock n’ Roll. Així, han sabut esculpir la seva essència a la perfecció i de modes molt diferents. Des de cançons lentes amb introduccions melòdiques i ben cuidades, a riffs tan durs i esmolats com l'acer, passant per guitarres que reviuen les millors èpoques del Rock en la península, però amb una actitud i ràbia que ens remunta al Rock Radical Basc, tot això amb un estil molt personal i propi, un estil molt REMOLKE.

Tampoc podem descurar el joc que els dona tenir dues veus principals. Fan que cada cançó sigui una lluita entre les veus que té un al cap i no deixen espai a la monotonia ni a l'avorriment. Per si dues veus fossin poc, aquestes es veuen reforçades pels estripats cors de la resta de la banda. Entre distorsió, cops de guitarra, cors, canvis de tempo i alguns moments èpics per a la reflexió i la melancolía, aquests joves no deixaran a ningú indiferent, i podran enganxar amb la seva música a qualsevol que apreciï el Rock n’ Roll.

Els REMOLKE ens deixen clar amb el seu segon disc que el Rock no ha mort, que estava al garatge, com sempre, i el garatge està al Masnou. Si ets dels quals creuen que el Rock n’ Roll ha mort, que el temps del punk ja ha passat i et passes la vida en el sofà queixant-te que ja no hi ha grups com els d'abans, dona-li al play i pregunta't: ¿Quién mató al Rock n’ Roll?