¿Què ocorre quan marxen de casa i la nit és per tu? Què retenen els reflexos dels vidres?

I tu, què hi veus?

Ni tan sols els miralls no poden tornar-nos amb certesa la imatge del que som. No hi ha només una cara: hi batega una presència… o s’hi obre una absència. Arriba l’instant en què deixen de ser superfícies i allò que hi apareix no encaixa: desborda, desmenteix, qüestiona.

Quan els miralls deixen de ser superfícies i es converteixen en preguntes. I el que veiem no sempre encaixa amb el que creiem ser.

És massa llum? O és una llum que crema? O és que no estem fets per sostenir tanta claredat, tanta transparència, tant d’esplendor?

Una creació de Pau Aulí a partir de l’experimentació tèxtil, la coreografia, la música i la poesia, que neix de la necessitat d’expressar com les construccions identitàries, les configuracions socials i els rols de gènere poden afectar-nos profundament quan encara no disposem de recursos emocionals ni eines combatives.