Un cant als estels és el viatge pels amors perduts. ESTIMAR era molt més que una paraula… Feia néixer la llum i l’esperança… Malauradament, la part grisa de la humanitat no ho volia veure així, i, de mica en mica, va anar esborrant aquella paraula que els feia tanta nosa, esmicolant-la a poc a poc i llençant les seves engrunes cap a la foscor de l’univers… Allà, però, els seus fragments escampats van aconseguir refugiar-se en cadascun dels estels on sempre s’hi han arrecerat les il·lusions perdudes, tot esperant que la llum vermella de la vida emprengui un llarg viatge, d’estrella en estrella, per tal que les seves incomptables espurnes recuperin els infinits amors que formen la paraula ESTIMAR…