FUNDACIÓ PALAU

21:00h - NIT DE POETES

Des dels inicis del centre, Josep Palau i Fabre va impulsar la idea d’organitzar recitals aprofitant les nits d’estiu, convençut que la poesia trobava en aquell context una escolta més viva i compartida. D’aquell gest en va néixer la Nit de Poetes, una llavor que amb els anys ha fet créixer el festival Poesia i + com un espai de trobada entre veus diverses i sensibilitats contemporànies. Fidels a aquest esperit, la Nit de Poetes torna a reunir tres autors diferents entre si però units per una gran qualitat estètica: 

Eduard Marco Escamilla.

És un poeta nascut l’any 1976 a l’horta de Borbotó que finalment ha aconseguit ser poeta, és a dir, que no el conega ningú. Té amigues i amics i fa paelles. Ell creu que té sentit de l’humor però el que té, en realitat, és mala llet, geni curt, bones puces i dos tractors. Canta al grup familiar Canta Canalla, torna a regar i encara tradueix. Ha sigut pilotari roín i colombaire bo, corredor i sedentari. Té companya i filla i compra el pa al forn d’Estellés o al de Cervantes. Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de València, ha guanyat alguns premis i no li importa gens ni miqueta què pensa d’ell la gent que no pensa. El seu avi era de Triana i encara l’enyora.

Joan Deusa:

Joan Deusa Dalmau (Gandia, 1993) és un poeta valencià. El seu primer poemari, Camelot o la poesia social (Bromera, 2020), va obtindre el Premi Ibn Khafadja de poesia d’Alzira. Posteriorment, ha consolidat la seua trajectòria amb El bosc de la vampira (Premi Antoni Vidal Ferrando de Santanyí, 2022) i Ítaca arrasada (Jocs Florals de Barcelona, 2025), confirmant una veu pròpia dins la poesia contemporània.

És fundador, junt amb el poeta Juma B. Barratxina, de Poetry Spam, una revista antipoètica vinculada a les realitats de la precarietat i els marges socials. Des de 2019 forma part del col·lectiu Saforíssims Societat Literària, on impulsa iniciatives culturals com la festa del 3 de març a Gandia, i és també coordinador de l’Estiuvers, festival que connecta poesia i patrimoni cultural.

La seua obra, tal com assenyala Àngels Moreno en un assaig publicat a La Lectora, es construeix des de la figura del poeta com a testimoni i visionari, travessat per la responsabilitat de la mirada i per una experiència del retorn marcada per la pèrdua i la irreconeixibilitat del món. En aquest sentit, la poesia de Deusa articula el viatge com una experiència de despossessió i consciència, on allò viscut obliga a ser narrat i convertit en memòria, assumint que el coneixement no és mai innocu sinó una càrrega que condemna a veure i a dir. Així, la seua escriptura emergeix com un intent d’abraçar allò irrecuperable —els vestigis, els fantasmes del que ha sigut— i de donar forma a una veu que, des de la incomoditat i la ruptura, transforma la destrucció en relat i en sentit

Miriam Reyes 

Va néixer a Ourense i als vuit anys va emigrar amb els seus pares a Caracas. El 2001 va publicar Espejo negro (DVD, 2001). Amb el seu segon poemari, Bella durmiente, va ser finalista del Premi Hiperión (2004). Després van seguir els títols: Desalojos (Hiperión, 2008), Haz lo que te digo (Bartleby, 2015), Prensado en frío (Malasangre, 2016) i Sardiña (Chan da pólvora, 2018), tots ells reunits al volum Extraña manera de estar viva (Mixtura, 2022). El seu títol més recent, Con (La Bella Varsovia, 2024), ha rebut el Premi Nacional de Poesia 2025. A finals de 2025 va publicar la novel·la La edad infinita (Tránsito). La seva obra poètica ha estat recollida en nombroses antologies nacionals i internacionals i ha estat traduïda a més de mitja dotzena de llengües. També ha traduït al castellà poetes en llengua gallega, catalana i portuguesa.

Des de l’any 2001 experimenta amb l’escriptura audiovisual i el recital multimèdia. Ha presentat els seus videorecitals en festivals de poesia, spoken word i arts escèniques.

Actualment viu a Barcelona.

22:30h - SUCRE

Després de publicar el seu primer disc el 2024, ‘Sous la Glace’, i l’EP ‘Volaille/Aviram’ aquest 2025, aquest artista catalano-francès es transformarà el 2026 amb la publicació de SUCRE, un segon àlbum on explorarà els sóns més brillants i ballables, tenyits de neo-soul. Les percussions marcaran el pols i obriran camí a guitarres càlides, baixos més poderosos i sintetitzadors plens de purpurina meticulosament sobreposats. Les lletres, algunes en català i altres en francès, exploren el seu camí cap a la vida adulta: els canvis del cos i la ment, la pèrdua de la innocència, els primers desitjos i els vicis dolços. Així, el projecte d’Enric Mont Lecocq explora una sèrie de records que conformen la seva identitat i els tradueix sobre el pentagrama, endinsant-se en altres capes del dol o de la identitat.